FORTALESES I DEBILITATS DE LES FINANCES ÈTIQUES

El segon informe sobre finances ètiques a Europa va deixar un detallat esbós del sector de les inversions sostenibles en el continent. Entre les dades aportades en l'estudi destaca especialment el creixent pes que tenen els fons ètics o fons socialment responsables, és a dir, aquells que inverteixen només en empreses que compleixen determinats criteris socials, mediambientals i de governança. La seva importància continua creixent i ja gairebé arriben als 600.000 milions d'euros de patrimoni. Lluny d'aquesta xifra queda la banca ètica pròpiament dita, amb un volum de negoci molt més reduït. En conjunt, els seus actius amb prou feines arriben al 8% del volum dels fons ètics, encara que els seus resultats mostren un acompliment bastant millor que el dels bancs tradicionals.

En l'ampli món de les finances, tot el conjunt d'iniciatives ètiques té una importància quantitativa relativament petita. No obstant això, des d'un punt de vista qualitatiu, les finances socialment responsables arriben a una transcendència que supera llargament el seu pes. Amb la seva activitat plantegen constantment el debat sobre la necessitat que els estalvis de la ciutadania s'inverteixin superant el restrictiu criteri del màxim benefici -dogma capitalista per excel·lència-, i que entrin en la valoració d'altres aspectes. D'aquesta manera propugnen que els projectes d'inversió s'avaluïn en funció de la tornada, però no tant en termes de beneficis monetaris com en termes socials i mediambientals.

Mitjançant la pràctica, les finances ètiques promouen l'assumpció de criteris de valoració polítics que ampliïn, complementin i superin als estrictament econòmics. Si bé és cert que han aconseguit ampliar el debat sobre la manera de valorar l'economia, les dades mostren també les limitacions de l'activitat financera per aconseguir transformacions socials substancials, si no s'emmarca en un programa polític més ampli.

VÍCTOR GARCIA